S’emporten d’amagat un penjat a les forques de Cardona l’any 1659

S’emporten d’amagat un penjat a les forques de Cardona l’any 1659 

                                                     Imatge generada per CHAT GPT 

Die vigessima marti 1659 

Lo magnifich sr. Balle (batlle) Esteve Clement enquisuru dret  doctor Assessor Sr. Llorenç Sunyer procurador fiscal del Ducat perquant lo dia present y devall scrit espervingue a notitia de dit  Procurador  fiscal que ahir dimecres a la nit alguns fills de perditio poch tement a Deu nostre Senyor y a la correctio de la justicia Corporal no han duptat aportarsen de la forca dels Collars de la present vila lo cadaver de Saldoni Planes de Aguilar que estava penjat en dita forca los sobredits contituhit personalment en dit lloch dels Collars y junt a dites forques  es estat vist en presencia del testimoni devall scrit faltar dit cadaver de dites forques y se veu han tallat las sogas ab lo qual  penjava dit Cadaver los quals an  tallat junt al  jou o biga de dita forca ab alguna […] o instrument de tall y segons relatio de Andreu Carreres sotsballe vuy a la matinada a la que se ha vist faltar dit cadaver ses conferit en dit lloch y junt a dita forca se ha trobat una barra de pi prima que […] en dita barra havient lligat algun instrument de tall y de eixa manera an tallat dits dogals y regonexent per los entorns de la forca se ha trobat un tros del dogal prim que ni deu haver algun palm y mitx y alguna poca de fressa de gent de quibus et quo fuerunt dicta & prasentibus Joanne Bri sutore , Seledonio Quer laboratore et Bernardo Serra calligarius. 

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera 

Resum del text destacant protagonistes i fets: 

Data: 20 de març de 1659  

Protagonistes principals:  

1. Sr. Esteve Clement – Batlle  que dirigeix la investigació.  

2. Sr. Llorenç Sunyer – Procurador fiscal del Ducat, encarregat de la persecució legal.  

3. Andreu Carreres – Sotsbatlle  que informa dels fets.  

4. Testimonis: Joanne Bri (sabater), Celdoni Quer (llaurador) i Bernardo Serra (calderer).  

Fets rellevants:  

– La nit anterior (dimecres 19 de març), uns «fills de perdició i poc temerosos de Déu» ,   ( fòrmula amb la que comencen els processos criminals per a referir-se a l’autor o autors d’un fet delictiu) van robar el cadàver de Celdoni Planes d’Aguilar, que estava penjat a la forca dels Collars, on actualment hi ha la capella de la Pietat que en aquella època quedava entre mig de dues torres albarranes  construïdes segurament quan es feu la muralla perimetral de la vila i que suposaven un lloc avançat per la banda de ponent de la vila i per on passava el camí de Calaf i de Cervera.  

Era un punt molt elevat de la vila de Cardona i que permetia veure’l des de molts punts de la població. En els Collars hi havia les foques dels homes, els cronistes locals parlen que per la zona on hi havia l’era del Mujal, sobre el portal de Sant Miquel, i al costat d’on hi ha el dipòsit d’aigua d’Aymines hi havia hagut les forques de les dones  

– Els autors van tallar les sogues que subjectaven el cadàver, prop del jou o biga de la forca, utilitzant alguna eina tallant.  

– Al matí, el sotsbatlle Andreu Carreres va comprovar la desaparició i va trobar: en una inspecció al lloc dels fets; 

  – Una barra de pi amb restes d’un instrument de tall lligat amb el que van tallar la soga on hi havia el penjat 

  – Un tros de soga (d’un pam i mig de llarg) i soroll de gent als voltants.  

– Els testimonis confirmen els fets i les troballes.  

Motiu: 

En no conéixer els autors, no sabem els motius que els van portar a endur-se el cadàver , però no es difícil imaginar que deurien ser familiars o amics del penjat. No deuria ser gens gratificant veure com es descomposava el cos del penjat, que romania dies a la forca per a escarni i exemple del destí dels condemnats  per a la resta de la població. 

Font: Arxiu de la Batllia de Cardona 

. Tot i que m’has demanat un estudi crític d’un text, només m’has proporcionat una única frase, que sembla ser el títol d’una crònica o d’un document d’arxiu (de fet, coincideix amb el títol d’una publicació de difusió històrica local de Cardona). 

1. Anàlisi Lingüística i Intencionalitat 

• «S’emporten d’amagat»: L’ús de la tercera persona del plural (subjecte el·líptic) atorga immediatament un caràcter de misteri i anonimat als autors de l’acció. L’expressió «d’amagat» subratlla la clandestinitat, la il·legalitat i la transgressió directa d’una ordre. 

• «un penjat»: Ens situa en l’àmbit del dret penal de l’Antic Règim. La mort a la forca era considerada un càstig infamant, reservat generalment a la gent de poble, lladres, bandolers o soldats rasos (als nobles se’ls decapitava). 

• «a les forques de Cardona»: Les «forques» no eren només l’instrument d’execució, sinó l’escenari i el símbol del poder jurisdiccional de la vila i del seu senyor (el poderós Duc de Cardona). Aquestes estructures s’erigien sempre en turons o cruïlles als afores de la població perquè tothom les veiés. 

• «l’any 1659»: Aquesta és la dada més reveladora. És l’any del Tractat dels Pirineus, el qual posa fi a la llarga i destructiva Guerra dels Segadors (1640-1659). És una època de misèria extrema, de trànsit de tropes, de fam i d’un repunt fortíssim del bandolerisme i la delinqüència per pura supervivència. 

 

 

2. Contextualització Jurídica i Social 

• L’espectacle de la mort: A l’Europa del segle XVII, la condemna no acabava amb la mort física de l’individu. La llei exigia que el cadàver romangués penjat a les forques fins a la seva total descomposició o fins que els ocells carronyaires el fessin desaparèixer. L’objectiu no era altre que l’escarment i el terror públic. 

• El delicte de rescatar el cadàver: Robar un cos de les forques era un atemptat directe contra la justícia i l’autoritat. Qui s’arriscaria a fer-ho? 

• Pietat familiar i religiosa: Sovint eren els mateixos familiars. Un cos exposat a les forques no podia rebre sepultura en terra sagrada cristiana. Robar el cos permetia donar-li un enterrament digne d’amagat. 

• Solidaritat i desafiament: També podia ser obra de la mateixa quadrilla del penjat (si era bandoler) o dels seus companys d’armes (si era soldat o desertor). Recuperar el cadàver era una demostració de força davant les autoritats i una prova de lleialtat cap al company caigut. 

3. Síntesi i Conclusió 

Aquesta petita frase resumeix magistralment un xoc entre dos mons antagònics de la Catalunya moderna. D’una banda, la justícia punitiva i freda del senyoriu, que converteix el cos humà en un missatge polític a través de la forca. De l’altra, la resistència, la pietat o el desafiament de les classes populars, que prefereixen actuar a l’ombra per restituir, ni que sigui clandestinament, la dignitat de la persona executada. 

Ara sí que tenim la imatge completa! Disposar del document original transcrit i del seu context permet fer una anàlisi històrica, jurídica i social molt més rica. Aquest text és una joia de la microhistòria: ens obre una finestra directa a la vida quotidiana, la justícia i les tensions socials de la Catalunya del segle XVII. 

A continuació, et presento un estudi crític estructurat a partir del document de l’Arxiu de la Batllia de Cardona. 

1. Anàlisi Jurídica i del Llenguatge Oficial 

El text ens mostra el funcionament implacable i meticulós de la maquinària judicial de l’Antic Règim, concretament la jurisdicció senyorial del Ducat de Cardona. 

• L’escenificació de l’autoritat: L’aixecament de l’acta no el fa una sola persona. Hi ha una jerarquia clara: el Batlle (màxima autoritat local), el Procurador fiscal (qui defensa els interessos i el patrimoni del Duc) i el Sotsbatlle (qui ha fet la inspecció ocular primerenca). Això demostra que robar un cadàver no era una simple bretolada, sinó un delicte d’Estat (en aquest cas, d’Estat senyorial). 

• La criminalització moral: L’expressió «alguns fills de perditio poch tement a Deu nostre Senyor y a la correctio de la justicia Corporal» és fascinant. En el segle XVII, el dret civil i la religió són indestriables. Desobeir el Duc és, per extensió, desobeir Déu. El delicte es tracta gairebé com un pecat. 

• La validació testimonial: Com era precepte en el dret comú, es requereix la presència de testimonis de la comunitat per donar fe dels fets. Curiosament, són artesans i camperols (un sabater, un llaurador i un calderer/sabater —nota: en llatí clàssic, ‘calligarius’ acostuma a ser sabater, tot i que el resum ho tradueix per calderer—). Són escollits precisament per representar l’estament popular i fer pública la investigació. 

2. La Criminologia de l’Acte: El «Rescat» 

L’informe pericial que descriu el text és gairebé una escena del crim moderna (un CSI del 1659). Els autors no van actuar de manera caòtica, sinó amb molta premeditació i enginy. 

• El modus operandi: L’ús d’una «barra de pi prima» amb un «instrument de tall» lligat a l’extrem és un detall clau. Els rescatadors sabien que escalar les forques era perillós (potser l’estructura era inestable, relliscosa o hi havia risc de ser vistos durant massa estona). Van crear una eina improvisada (una mena de dalla llarga) per tallar la soga de dalt a baix des de terra o des d’una posició inferior. 

• Rapidesa i nocturnitat: L’acció es va dur a terme de nit i van deixar les eines abandonades (la barra de pi i un tros de soga). Això denota que l’operació es va fer de pressa i que la prioritat absoluta era endur-se el cos d’en Saldoni Planes de Aguilar i fugir de l’escena abans no es fes de dia. 

3. La Geografia del Terror i l’Urbanisme Penal 

El resum del transcriptor aporta un context geogràfic fonamental per entendre la funció de la pena de mort a l’època. 

• L’aparador de la mort: Les forques als «Collars», situades en un punt molt elevat i proper a un camí principal (el camí de Calaf i de Cervera), tenien una funció disuasiva. Era el concepte de pedagogia del terror: qualsevol foraster o veí que s’apropés a Cardona havia de veure els cadàvers podrint-se per entendre qui manava i què passava si es trencava la llei. 

• La segregació de gènere en el càstig: La menció de forques separades per a homes i dones reflecteix una societat on la separació per gèneres persistia fins i tot en l’escarni públic i la mort, un detall molt rellevant per a la història de la dona i la justícia penal. 

4. Les Motivacions: Un Xoc de Mons 

Per què arriscar-se a penjar a la mateixa forca per salvar un cadàver? 

• La restitució de la dignitat: Tal com s’apunta al final del text, la putrefacció pública era la part més cruel de la condemna. Pels familiars, veure com els corbs i el temps destrossaven l’ésser estimat era una tortura insuportable. Recuperar el cos permetia donar-li sepultura (encara que fos de manera clandestina en algun marge, ja que no se’l podia enterrar en sagrat si havia estat executat). 

• Un acte de rebel·lió tàcita: Sigui qui sigui que ho va fer (familiars, amics o companys de delinqüència d’en Saldoni), el rescat és un acte de desobediència civil profunda. En ple 1659, any del final de la devastadora Guerra dels Segadors, les institucions estan debilitades i el poble està avesat a la violència i a la mort. Robar el cadàver és una manera de dir-li al Duc: «Pots matar-lo, però no te’n deixarem l’espectacle». 

Conclusió: 

Aquest document de 1659 no és només l’acta d’un furt, sinó el registre d’una victòria moral dels condemnats sobre el poder instituït. L’oficialitat i fredor del document de la Batllia («fills de perdició») topa frontalment amb la profunda humanitat de l’acte de rescatar un familiar o amic en plena nit per estalviar-li la indignitat de les forques de Cardona.