Contracte notarial per a esbuïgar a Cardona. Segle XIX
Aquest és un document històric i notarial de gran valor per entendre l’evolució agrària, econòmica i jurídica de la Catalunya central a principis del segle XIX.
Es tracta d’un contracte per «fer boïga» (rompre terres incultes per convertir-les en camps de conreu).
In Dei Nomine Amen = Jo Jacinto Santchristofol Pagès, amo y Posessor de la casa, mas y Heretat Santchistofol del veynat y Parroquia de Sant Miquel de la Vila de Cardona, Bisbat de Solsona.
De grat y certa sciencia per mi y per mos hereus y successors qualsevols, concedesch y atorgo a Ramon Marti y Serra, Comerciant de la vila de Cardona aquí present y als seus, y a qui ell voldra: tot lo dret, llicencia y facultat de poder traurer a Buiga la Costa gran de dita ma heretat que es dabant la vinya dita del Mut, comprenentse tambe la Buhiga y Buhigot, que de present se trobvan sembrats y la part que ja está assequerada, judicantse hi haurà de nou a deu quarteras de sembradura ab tot, poch mes o menos, que si compren tot lo aygua bassant des de la torrantera fins al restoble dit del Dragó, y per la altre part fins el camí que se fa per anar al mas Tresserras de dit veynat, en las quals Buigas podrá fer los sinch exprets corresponents.
La qual concessio y facultat de esbuigar fas y fer entench ab los pactes y condicions seguents =
Primerament, ab pacte y condijo que tota la fusta y llenya, com y tambe la brassa se trobara en la dita tinguda de terra, será per dit Ramon Marti y per los seus; emperó se deuran deixar estar las dos pinassas grossas, y alguns altres pins per llaborar, y tambe las Alzinas y Roures hi haura de [medio] que sols se espurgaran a estil de buigayre; y en recompensar dels arbres se deixaran sens tallar donará al expressat Martí deu carregues de llenya de Alzina bona y tallada en lo Bosch de dita ma heretat, per las Alzines se deixaran y a mes d aso se dura recompensar ab altre llenya las pinassas y pins se deixaran.
Item, ab pacte y condijo y será de la obligació de mi y dels meus, de fer o fer fer a mes costas y expensas totas las Llavors que se espectaran en totas las Buhigas se trauran en lo dit terreno, tant en los anys se trauran a Buiga com pactats los demes quadre explets corresponents en las mateixas; y axi mateix deura fer o fer fer a mes costes y expensas lo trajinar y batrar en la hera de ma casa, totas las garbas se culliran en lo dit terreno en tots los sich explets sens haver de pagar cosa alguna lo dit Ramon Marti ni los seus; si solament quedara per mi, la palla resultara de les tals garbes; y si en lo temps degut rehúses o faltes jo, y los meus en fer las corresponents llaurades y en lo trajinar y batrer dit cas sia facultatiu al dit Ramon Marti y als seus lo fer fer las tals feynas a costas y despesas de mi y dels meus.
Item, ab pacte y condijo que jo y los meus deuran donar a mes a dit Ramon Marti y a los seus (mentes duraran los explets de ditas Buigas) vuyt días antes de batrer las garbas se culliran a fi de poder fer venir un home par ajudar de batre las tals garbas y recullir los grans resultaran, al qual home jo y los meus duran ferli lo gasto y lo dit Marti deura pagarli lo jornal, y axis mateix deura de la obligacio de mi y dels meus lo haver de donar a puesto comedo y segur en dita ma casa per recullir los tals grans y aculliment a las Personas y als Animals vindran a buscarlos y tambe palla per dits Animals.
Item, ab pacte y condijo que jo y los meus deuran guardar que lo Bestiar no donia ningún dany en los sembrats de las dita Buigas y […], pues per en lo cas de donarlo jo per los meus deurem pagar y satisfer lo tal dany.
Item y finalment, ab pacte y condijo que per en lo cas de que se impedís per algún superior tribunal lo treurer y fer ditas Buigas; per en dit cas deure jo y los meus retornar al dit Ramon Marti y als seus lo preu […], y als dits pactes y no sens ells, dono y concedesch al dit Ramon Marti la dita facultat de esbuigar y allenyatar concedint per so tots mos drets y accions, per a que puguin fer de aquellas del millor modo li aparesera; constituintlo en estas cosas Señor y Possessor com en cosa propia per exercir lo referit.
Lo preu de la present facultat y concessio es quatre centas vint y sinch lliuras Barcelonesas las quals rebo per mans del dit ramón Marti ab dos vales Reals de cent y cinquanta Pessas que en presencia del Notari y testimonis avall escrits, per lo que ne fas y firmo Apocha de rebuda; Y axis renunciant a totas exepcions, convinch y prometo la dita concessio y facultat fer la tenir y vales y estarne de evicció y de resitucio y esmena de totas missions y despesas que se esdevingan fer y patir en judici, y fora de ell y en son cumpliment me obligo tots y sengles bens y drets meus, mobles e immobles haguts, y per haver renunciat a tot y qualsevol dret y lley que valer y ajudar me puga y a la lley que prohibeix la general renunciacio; y ab jurament llargament present.
Jo dit Ramon Marti y Serra y la dita facultat y concessió receptant los pactes de sobre incartats, prometo cumplir y observar aquells en quant a mi toca y pertany sens dilacio ni […] alguna ab salari de Procurador restitucio de missions y despesas y en son cumpliment ne obligo tots y sengles bens y drets meus mobles e immobles haguts y per haver; renunciant a tot i qualsevol dret y lley de mon favor y a la general del dret =
Item adeverteix per lo infrascrit Notari que de est instrument se deu haver raó en lo ofici de Hipotecas de la ciutat de Solsona dins un mes del dia present en avant contador per conseguir los efectes de la Real Pragmatica =
Lo que fou fet en la dita Vila de Cardona, vuy que comptam als deu diez del mes de Abril any del Naixament del Señor de mil vuyt cents y sinch essent presents per testimoni instrumentals Josep Gravoleda y Goncer estudiant y Celdoni Riu Corder de Cardona los dos.
Ramon Marti Aceptan = Per Jacintho Santchistofol firmo jo Joseph Gravoleda y Goncer testimoni
En poder de mi Joseph Ignasi Gravoleda Notari Real y Public de la vila de Cardona, qui afirma coneixer als dits contraents y que ha firmat de sa ma propia Ramon Marti y per Jacinto Sanchistofol ha firmat Joseph Gravoleda testimoni.
Signum Josephs Ignasius Gravoleda Regis auctoritate Notari Publicum Villas Cardone Celsone Diocesis qui promissa…
Tomada la razón en el oficio de Hipotecas de la presente ciudad a los folios 169 y 170 en el dia de oy Solsona y maio nueve de mil ochocientos y cinco. Por Josef Coriola y Font escribano de dicho oficio. Josep Jou escribano su substituto.
Estudi del Document Notarial
Aquest document és una escriptura de concessió per «fer boïga» (rompuda de terres forestals per a l’ús agrícola). A finals del segle XVIII i principis del XIX, a causa de la pressió demogràfica, molts propietaris rurals van cedir terrenys boscosos per convertir-los en terres de cultiu temporal o permanent.
Parts Implicades
Part, Nom, Rol i Posició Social
Concedent, Jacinto Santchristofol, Pagès i propietari del mas Santchristofol (Sant Miquel, Cardona). Cedeix la terra, aporta la llavor i la mà d’obra de cultiu.
Concessionari, Ramon Martí y Serra, Comerciant de Cardona. Inverteix capital per obtenir fusta i els fruits de la terra, actuant gairebé com un inversor capitalista.
Notari, Joseph Ignasi Gravoleda, Notari Reial i Públic de Cardona, que dona fe del contracte.
Objecte del Contracte i Condicions
L’acord permet a Ramon Martí talar, netejar i sembrar una porció de terra d’aproximadament 10 quarteres (una mesura de superfície agrícola típica de l’època) a la «Costa gran». Es preveuen cinc explets (cinc collites successives). Les condicions («pactes y condijos») estableixen un repartiment molt precís dels recursos:
Aprofitament Forestal: Tota la fusta, llenya i brancatge (per fer carbó o cremar) pertany al comerciant (Martí). Es protegeixen, però, alguns arbres valuosos (dues pinasses grans, alzines i roures). Com a compensació pels arbres no talats, el pagès donarà 10 càrregues de llenya d’alzina al comerciant.
Treball Agrícola i de llavors: El pagès (Santchristofol) assumeix les despeses de posar les llavors, llaurar, transportar les garbes a l’era i batre el gra.
Repartiment de la Collita: El gra obtingut és íntegrament per a Ramon Martí (comerciant), mentre que el pagès es queda exclusivament amb la palla (un recurs valuós per al bestiar i els jaços).
Logística de la Batuda: El pagès ha d’avisar vuit dies abans de batre. Martí enviarà un mosso; el pagès li donarà menjar («fer-li lo gasto») i Martí li pagarà el jornal. El mas ha de proveir refugi i magatzem segur per al gra i els animals de transport.
Protecció de Cultius i Garanties: El pagès ha d’evitar que el seu bestiar es mengi la collita, i s’inclou una clàusula de nul·litat: si un tribunal impedeix la rompuda (probablement per normatives forestals de protecció vigents a l’època), s’ha de retornar els diners.
Aspectes Econòmics i Jurídics
El Preu i la Moneda: El cost d’aquesta concessió és de 425 Lliures Barceloneses, que es paguen en aquell moment. Curiosament, el pagament s’efectua mitjançant «dos vales Reals de 150 Pesos» (Pessas). Aquesta convivència de moneda de compte catalana (lliures, sous i diners) amb el paper moneda emès per la Corona (Vals Reals, usats com a deute públic i moneda de canvi) és un testimoni exacte de les finances a Espanya i Catalunya durant les guerres napoleòniques i prèvies.
El Marc Registral: L’advertiment final sobre la necessitat d’inscriure el contracte a l’»Oficio de Hipotecas de Solsona» en un termini d’un mes respon a la Pragmàtica Reial de 1768 aprovada per Carles III, que va crear les «Contadurías de Hipotecas» (el precedent directe de l’actual Registre de la Propietat) per atorgar seguretat jurídica davant tercers. La nota final en castellà («Tomada la razón…») confirma que es va complir aquest tràmit el 9 de maig de 1805.
Aquest text no només és un simple contracte, sinó una finestra a la transformació ecològica i econòmica del paisatge de la Catalunya interior, impulsada pel capital mercantil de les viles.
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
Protocols notarials de Cardona
Deixa un comentari