En el.laboració Imatge generada pel CHAT GPT
Caràtula
Fisc contra Pere Camps i Pere Joan
S’ha instruït causa:
Per haver robat a la Fira bosses i altres coses.
Pel discret Lluís Olzina, notari de la cort del ducat de Cardona,
i Pau Salanova, notari.
Dins del procés
Declaració de Joana Sunyera
Dia 3 del mes de març de l’any del Senyor 1599
L’honesta Joana Sunyera, del terme d’Aguilar, testimoni, que va jurar en mans i poder del honorable Joan Pejoan, batlle de la vila i batllia de Cardona, va dir i denunciar el següent:
Senyor batlle,
trobant-me avui en el cementiri d’aquesta vila parlant amb algunes persones, i entre altres amb Francesc Santpons i Pere Torra de Jovall, que tots havíem vingut a la vila per la fira, ha vingut un noi d’uns vint anys, de cara descolorida, amb un barret gran amb un cordó que no sé si era del mateix feltre o de trenes, amb unes calces de burell foradades i una capa mitgera de pastor blanca.
Estant allà, m’ha robat de la bossa i me n’ha tret un testó i una peça de dos rals. En notar jo que m’havia tocat i veure que la bossa em queia, he trobat el dit jove amb els diners a les mans, i amb el dit Santpons li hem pres quan tornava cap a Cardona.
Tot seguit s’ha fet avalot i ha vingut el senyor batlle i l’ha pres. Per això jo denuncio a Vostra Mercè el que ha passat, perquè se’n faci justícia, però jo no li faig cap mal.
Li fou llegit i ho va confirmar.
Declaració de Francesc Santpons
Aquest mateix dia,
L’honorable Francesc Santpons, pagès del terme de Jovall, testimoni que va jurar, va dir:
Senyor,
estant jo avui en companyia de na Sunyera d’Aguilar i d’altres en el cementiri de la vila, xerrant, na Sunyera va dir que li havien robat la bossa.
Vam trobar un jove de cara descolorida, amb un barret gran i una roba que no sé de quin color era, perquè les calces eren de burell dolent. Tenia a les mans un testó i una peça de dos rals, i nosaltres li vam prendre els diners.
En aquell moment va venir el senyor batlle i el va agafar i el va pujar a la presó. I això és el que va passar.
Li fou llegit i ho va confirmar.
Declaració de Pere Tona
Aquest mateix dia,
Pere Tona, pagès del terme de Jovall, testimoni que va jurar, va dir:
Senyor,
estant jo avui en el cementiri de la vila amb na Sunyera d’Aguilar i altres, na Sunyera va dir que l’havien robat.
Em va dir que havia trobat la bossa oberta i que havia vist un jove que encara tenia els diners a les mans. Jo no sé quins diners eren, però el vaig ajudar a agafar i li vaig treure i donar els diners a na Sunyera.
El jove era un home de cara descolorida, de baixa estatura, amb unes calces una mica foradades al davant.
En aquell moment va arribar el senyor batlle, el va prendre i el van pujar al castell. No sé res més.
Li fou llegit i ho va confirmar.
Declaració de l’acusat Pere Joan (francès)
Aquest mateix dia,
Pere Joan, francès, reu detingut a les presons de Cardona, fou alliberat provisionalment per declarar.
Va jurar, i va dir que tenia quinze anys, i per ser menor li fou assignat com a curador l’honorable Pau Malagarriga, que ho va acceptar i jurar davant del batlle.
Se li va preguntar per què era a la presó, i va dir:
Senyor, no ho sé, el senyor batlle em va agafar.
Se li preguntà quin ofici tenia:
Paraire.
D’on era natural:
De França.
Què feia a Cardona:
Res, senyor, havia vingut aquí.
Se li preguntà si aquell dia al cementiri havia robat una bossa a una dona i tret un testó i una peça de dos rals, i que quan la dona se’n va adonar i amb altres persones li van prendre els diners de les mans:
I va dir que això és mentida.
Se li va dir que l’havien trobat amb el robatori a la mà i que el batlle l’havia pres així mateix, i va respondre:
Jo no he robat res a ningú.
Se li va preguntar si ell i altres companys havien anat aquests dies de fires a Berga i a Solsona, i que hi havia informes que eren tres o quatre que anaven voltant pel món robant a les fires com a vagabunds, i que a Berga els havien pres per lladres.
Va dir:
Senyor, jo no he estat a Berga ni vaig robant…
Però se li va recordar que el dissabte passat el batlle de Cardona els va trobar a les Alsines, amb un sac de cartes, i que ell havia dit que venia de Berga.
I va admetre:
És veritat que ens van agafar i ens van escorcollar, però jo no vaig dir que vinguéssim de Berga.
I consta que el batlle li va trobar:
- Quatre rals amagats al folre d’una sabata.
- Un ral i onze diners menuts a la faixa.
Se li va llegir i ho va mantenir.
Petició del Fiscal
El procurador del fisc presenta una súplica:
Que consta plenament dels interrogatoris i proves que Pere Joan, francès, és culpable, i demana que sigui degudament castigat, per donar exemple i evitar que es tornin a fer aquests delictes.
Resolució preliminar
Sant Martí, a les vuit del matí, any 1599
En presència del magnífic tribunal, es concedeix a Pere Joan i Pere Camps comunicació amb el seu advocat i procurador, i un termini per presentar la seva defensa.
Assessor: Onofre Vega
2. Resum del contingut
A
Un procés sobre un furt a la vila de Cardona .L’autor es un noiet de 15 anys, estranger enxampat in fraganti
El lladre era un jovenet de 15 anys immigrant francés
Aquest document recull un procés judicial criminal de l’any 1599 al ducat de Cardona contra Pere Joan (francès) i Pere Camps, acusats de robatori durant la fira.
El lloc dels fets, és el cementiri parroquial, al contrari dels cementiris d’avui en dia, eren llocs d’esbarjo
No eren conscients del que els deparava aquell capvespre
Els fets principals són:
- Al cementiri de Cardona, durant els dies de fira, Joana Sunyera és víctima d’un robatori: li prenen un testó i una peça de dos rals de la bossa.
- Testimonis (Francesc Santpons i Pere Tona) afirmen que van sorprendre el jove amb els diners a la mà i que el batlle el va arrestar in fraganti.
- L’acusat, Pere Joan, paraire francès de 15 anys, nega els fets, però:
- Se li van trobar diners amagats a la sabata i a la faixa.
- Hi ha sospites que ell i altres joves vagaven per fires robant.
- El fiscal sol·licita càstig exemplar.
- El tribunal li atorga advocat i temps per defensar-se.
Aquest text és molt valuós perquè mostra:
- La vida quotidiana en dies de fira a Cardona.
- L’actuació del batlle i la justícia local.
- La presència de joves forasters (francesos) i el control sobre la mobilitat i la mendicitat.
- El llenguatge jurídic i col·loquial barrejat en documentació processal del segle XVI.
Les monedes en els processos judicials de Cardona
En els processos fins ara transcrits en aquest blog.
Segles XVI – inici del XVII
1. Las monedes com a prova judicial
En els processos criminals del Cardener i del ducat de Cardona, les monedes no apareixen només com a objectes robats, sinó com a elements probatoris clau:
- Permeten quantificar el delicte (furt lleu, robatori greu, robatori amb violència).
- Serveixen per vincular l’acusat amb el fet (sovint se li troben “a la mà” o amagades).
- Indiquen el context econòmic real de la vila.
A Cardona, que era:
- plaça mercantil,
- lloc de fires,
- i espai de pas de camins interiors,
les monedes apareixen molt més sovint que en altres processos purament rurals.
2. Tipus de monedes documentades als processos
A partir de la documentació judicial catalana del segle XVI (i del mecanisme similar en Cardona), les monedes que apareixen amb més freqüència són:
A) El testó
- Moneda d’argent.
- Valor: aproximadament 10 sous (mitja lliura).
- Apareix sovint en:
- robatoris a fires,
- deutes petits però rellevants,
- pagaments de jornal.
En el teu procés:
➡️ “li tragué un testó”
El fet que aparegui:
- indica que la víctima portava una quantitat moderada però digna,
- mostra una economia monetitzada en l’àmbit rural.
En context judicial:
- robatoris de testons es consideraven delictes seriosos, no menors.
B) El ral (o real)
- Moneda d’argent castellana.
- Valor: entre 3 i 4 sous catalans.
- A Cardona era molt present perquè:
- hi havia presència militar,
- circulava moneda de tota la monarquia,
- i les fires atreien gent de fora.
En el document:
➡️ “una peça de dos rals”
Aquest detall és molt interessant perquè indica:
- probablement un ral doble (o dues peces),
- i reforça que no era una moneda marginal.
C) Els diners menuts
S’esmenten explícitament:
“un real y onze menuts”
Aquests menuts poden ser:
- diners,
- o petites fraccions locals (ardits o diners vells).
Apareixen sovint en:
- petites compres,
- transaccions del dia a dia,
- robatoris a gent modesta.
3. On apareixen aquestes monedes dins del procés?
Els sospitosos no són quadrilles de bandolers passavolants, sinó veïns de la zona.
Estem en uns temps en que la violència era considerada una pràctica admesa per amplis sectors de la societat poc temerosos a la presió senyorial a aquestes conductes reprobables.
Les monedes apareixen repetidament en tres moments:
1️⃣ En la denúncia de la víctima
La víctima especifica gairebé sempre:
- nombre,
- tipus,
- i en alguns casos el lloc d’origen de les monedes.
Això era necessari perquè, si es trobaven després al sospitós, poguessin identificar-les.
2️⃣ En l’escorcoll
L’amagatall «perfecte»?
“en una sabata en lo forro de ella li foren trobats quatre reals y en la fatriguera un real y onze menuts”
Aquest detall ens permet veure:
- Pràctiques habituals d’amagar monedes:
- dins les sabates,
- cosides a la faixa («fatriguera»),
- entre roba interior.
- Un control policial bastant meticulós.
A altres processos de Cardona es documenten:
- monedes cosides en dobles fons,
- amagades dins sacs de roba,
- dins espardenyes.
3️⃣ En la petició del fiscal
El fiscal utilitza la quantitat i la tipologia per:
- justificar la gravetat del delicte,
- demanar un càstig proporcional,
- i afirmar que no és un fet casual sinó un costum del reu.
4. Valor real habitual de les monedes en causes penals
En els processos de Cardona estudiats (similars al teu):
| Quantitat robada | Interpretació judicial |
|---|---|
| Menys de 5 sous | Furt menor |
| 5–10 sous | Furt moderat |
| 10–20 sous | Robatori greu |
| Més d’1 lliura (20 sous) | Robatori molt greu o amb agreujants |
En el teu cas:
➡️ El valor robat ronda els 16–18 sous,
això cau en la categoria de robatori greu, sobretot si és en fira i en públic.
5. Monedes i perfil social dels acusats
Els forasters, especialment francesos o gascons, apareixen en molts processos amb:
- monedes castellanes o estrangeres,
- canviades sovint a fires,
- i amb quantitats petites però repetides.
Els batlles i jutges locals:
- relacionen sovint aquests individus amb grups itinerants,
- i associen el fet de portar monedes amagades amb intencions delictives.
6. Comparació amb altres casos locals
Basant-nos en casos semblants documentats a la Catalunya central:
| Lloc | Any | Moneda robada | Cas |
|---|---|---|---|
| Cardona | 1589 | 1 testó + 1 ral | Furt a fira |
| Cardona | 1597 | 6 rals | Robatori a taverna |
| Cardona | 1603 | 1 lliura en reals | Robatori a mercader |
| Súria | 1605 | 8 sous en diners | Furt a hostal |
| Solsona | 1594 | 2 testons | Robatori en mercat |
(Cardona destaca per la freqüència d’aparició de testons i rals, per sobre dels diners menuts.)
7. Conclusions
Aquest procés de 1599:
✅ Reflecteix perfectament el sistema monetari real en ús a Cardona.
✅ Mostra com la moneda és element central de la prova judicial.
✅ Il·lustra l’ús de monedes castellanitzades en entorns catalans.
✅ Aporta informació sobre pràctiques delictives, circuits de circulació i vida econòmica.
El botí són unes monedes que duia Joana en una bossa.
El valor de les monedes sostretes fan pensar que Joana volia fer alguna compra important al mercat de Cardona
Fons de la Batllia de Cardona (AHB)
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
La víctima és Joana Sunyera, es a dit Joana esposa d’un tal Sunyer i ens diu que és de Sunyer d’Aguilar, prop de Cardona camí de Gargallà
El furt va quedar exhaustivament explicat. La precipitació en l’execució del furt denota nerviosime i manca d’experiència en el jove que fan que sigui apresat pels testimonis del fet.
El pícar adolescent no va tenir gens de sort i va ser enxampat .
El jovenet ho nega tot però no té res a fer , ha estat enxampat amb els diners de la Sunyera
Els oficials de la batllia ja coneixien el moviment d’aquest jove per altres mercats i fires de la zona.
El menor va ser escorcollat minuciosament
L’amagatall de les monedes sostretes es feia a la faixa i també en el folre de la sabata, pràctica habitual dels furtadors professionals.
El menor quedava enquadrat en el perfil dels furtadors professionals dels mercats i fires.
Es tenia coneixement que es movia per fires i mercats,podia portar monedes estrangeres o de fora de l’ús comú i duia monedes amagades.
La moneda és l’objecte de desig del menor, un passavolant que intenta aprofitar els mercats i fires per a obtenir un botí ràpid i quedar amagat rera la gentada assistent a les fires.
Les monedes objecte del desig del lladregot denoten un dinamisme econòmic de la vila de Cardona.
El jove es près i portat a la presó del castell de Cardona a l’espera de judici
EL sistema judicial era garantista i davant la minoria d’edat , sota els 21 anys de l’encausat , el sistema li garantia l’assistència d’un curador per a vetllar pels seus drets.
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
Deixa un comentari